dimecres, 19 de novembre del 2008

Forces de seguretat (origen)

Policia Nacional:

Fue la necesidad de dotar a las ciudades españolas de una estructura de seguridad moderna, lo que determinó que en 1824, S.M. el Rey Fernando VII dictase la Real Cédula en la que se creaba la Policía General de Reino. Policía que, ya desde su origen, se pone a las órdenes de un magistrado con el título de Superintendente General. La misma Real Cédula dedica un apartado especial a Madrid, ciudad que es dotada de una estructura de Comisarías de Distrito -de "cuartel" se decía entonces que, con las naturales evoluciones, se ha mantenido hasta nuestros días.

Guardia Civil:

La Guardia Civil es el primer Cuerpo de seguridad pública de ámbito estatal surgido en España. Su creación se produjo a poco de comenzar el reinado de Isabel II y fue impulsada por el gobierno moderado de González Bravo con el consenso de las demás fuerzas políticas. Éstas vieron la necesidad que tenía el Estado liberal español de disponer de una fuerza de seguridad pública para abarcar todo el territorio peninsular y para hacer frente a la alarmante situación de inseguridad generada por el bandolerismo que desde la Guerra de la Independencia azotaba los caminos y campos del país.Este suceso tuvo lugar a través de los decretos de 28 de marzo y de 13 de mayo de 1844, que configuraron un Cuerpo de seguridad pública de naturaleza militar. Dependía del Ministerio de la Gobernación en lo referente al servicio y del correspondiente a la Guerra en cuanto a su organización, disciplina, personal, material y percibo de haberes, centralizándose, con una gran autonomía organizativa, en la Dirección General (o Inspección General, según las épocas).

divendres, 14 de novembre del 2008

Constitució de 1837

-Progressista amb una clara divisió de poders
-Part dogmàtica: títol específic de Drets i deures
-Tolerància religiosa
-Executiu: el Rei i el seu Govern (ministres); el Rei té dret de veto i iniciativa legislativa; el Govern elabora els pressuposts
-Legislatiu: les Corts (bicamerals): Congrés (elegit cada 3 anys per sufragi censitari); Senat: membres de la família reial i senadors electes per províncies; aprova les lleis i els pressuposts
-Poder judicial: jutges i magistrats independents
-Diputacions provincials i ajuntaments elegits per sufragi censitari
-Milícia nacional

Estatut Reial de 1834

-No és una constitució, és una convocatòria a Corts
-No té part dogmàtica (drets i deures)
-El Rei: iniciativa legislativa, sanciona les lleis, convoca les Corts, eligeix la majoria dels Pròcers
-Poder executiu: el primer ministre ha de rebre la confiança del Rei i de les Corts
-Les Corts: Bicameralisme: Estament dels Procuradors, elegits per majors de 30 anys segons la renta (sufragi censatari) i cada 3 anys; Estament dels Pròcers: nobles i de nomenament reial i vitalici
-Funció de les Corts: deliberar els reials decrets (RD) de l'executiu, votar els pressupotst, assessorar el Rei, jurar l'hereu a la Corona, controlar l'executiu
-El sufragi: indirecte (RD de 1834) i directe cansatari (RD de 1836)

-En vigor fins als fets de La Granja (estiu de 1836), quan entra en vigor la Const. de 1812

dijous, 6 de novembre del 2008

Carles IV

Carles IV

Motí d'Aranjuez (març de 1808)

Abdicacions de Baiona (maig de 1808)

Carles III

Biografia (en castellà) de Carles III, per entendre les seves reformes i el motí d'Esquilache.

Tema 3 del llibre

dimarts, 28 d’octubre del 2008

Constitució de 1812

-Aprovada per les Corts de Cadis el 19 de març de 1812 (La Pepa) durant la Guerra del Francès. En vigor de 1812-1814 (abans de l'arribada de Ferran VII) i de 1820-1823 (Trienni Liberal)
-Sistema de govern: monarquia moderada i hereditària
-Part dogmàtica: la sobirania nacional resideix en la Nació; Divisió de poders; desaparició de la representació estamental en les Corts; drets i llibertats (premsa, propietat, pensament); no hi ha llibertat religiosa, només és permesa la religió catòlica, única vertadera. Abolició de la Inquisició-Part orgànica:
-Poder Executiu: el rei, cap de l'executiu, no és resposable, sanciona les lleis, veto suspensiu (3 anys), nomena els Secretaris de despatx (ministres), iniciativa legislativa; Consell d'Estat: òrgan consultiu nomenat pel rei
-Poder legislatiu: Les Corts: unicamerals, iniciativa legislativa, diputats elegits per sufragi universal indirecte en 4 etapes, elegits cada dos anys; elabora i aprova les lleis; controla l'executiu
-Poder judicial: els tribunals de justícia, igualtat jurídica, exercida en nom del rei

Estatut de Baiona (1808)

-Carta atorgada pel rei Josep Napoleó el 1808
-Redactada per una assemblea de notables
-No és encara una constitució liberal
-No hi ha una divisió de poders clara
-Reconeix alguns drets: lliberat d'impremta, inviolabilitat del domicili, etc
-Religió: la religió catòlica és l'única permesa
-Forma de govern: monarquia limitada i hereditària
-La Corona: el rei nomena els ministres, els senadors, els membres del Consell d'Estat i als jutges
-Poder Executiu: els ministres i un secretari d'Estat nomenats pel rei, responsables davant el rei
-Legislatiu: a) El Senat: infants d'Espanya i 24 membres nomenats pel rei, càrrec vitalici. Funcions: vetllar per les llibertats individuals, adoptar mesures extraordinàries
b) Consell d'Estat: 30-60 membres nomenats pel rei; vot consultiu no vinculant. Funcions: prepara els projectes de llei i els reglaments
c) Les Corts: dividides en 3 estaments: clergat (bisbes i arquebisbes); nobles; diputats (representants de les províncies, de les ciutats, comerciants, universitats). Sufragi: indirecte en els diputats provincials. Funcions: no té poder legislatiu, només delibera i aprova els projectes de llei i els pressuposts, controla els ministres
-Poder Judicial: independent, actua en nom del rei

Decrets de Nova Planta

Decrets de Nova Planta (teoria)

Resum:

Els Decrets de Nova Planta són tres decrets signats per Felip V després que les seves tropes ocupessin militarment, en la Guerra de Successió, els diferents regnes i territoris de la Corona d'Aragó que no depenien del Consell d'Itàlia. Es promulgaren en les dates següents:
Els Decrets de Nova Planta significaren la fi de les institucions pròpies dels països de la Corona catalano-aragonesa, per bé que aquestes ja havien perdut qualsevol influència real durant els successius regnats dels reis de la Casa d'Habsburg.
Els Decrets de Nova Planta tingueren en comú la desaparició del que caracteritzava l'estructura de la Corona d'Aragó, primer, i la Monarquia Hispànica, després, és a dir, la monarquia composta: un rei regnant sobre diferents regnes, atès que aquests regnes desaparegueren sotsmesos a les institucions, lleis i autoritats d'un d'ells, el de Castella, per bé que no nominalment continuaren existint.
L'Estat Central es va organitzar en Províncies governades per un Capità General i una audiència, que es van encarregar de l'administració. Per l'administració econòmica i financera es van establir les Intendències provincials, seguint el model francès, comportant l'aparició de la figura dels intendents.
Pel Govern Central es van crear les secretaries d'Estat, origen dels actuals ministeris, que eren ocupades per funcionaris designats pel rei. El sistema de Consells dels reis Habsburgs fou abolit, excepte el Consejo de Castilla, que centralitzà el poder. Es crearen també unes Corts úniques per a tot el territori, amb seu a Madrid. Aquestes Corts remarcaven la unitat i el centralisme però no tenien poder davant el poder absolut del rei borbó.
No s'abolí a tots els regnes tot el dret foral, atès que en alguns, com el de Mallorca, s'abolí només el dret polític i administratiu i no el penal, el processal ni el privat.
El decret de Nova Planta de Mallorca i les Pitiüses abolia totes les institucions mallorquines, com el Gran i General Consell. A més s'implantà el nom romà de Palma a la Ciutat de Mallorca.

dilluns, 20 d’octubre del 2008

Monarquia absoluta

La monarquia absoluta

Tema 3 del llibre

dimarts, 7 d’octubre del 2008

Bibliografia del tema 2

Perez, J., La España de los Reyes Católicos. Madrid, 1992
Elliott, J.H., La España imperial 1469-1716. Vicens Vives, Barcelona, 1983 (8ª reed.)
Kamen, H.: Una sociedad conflictiva. España 1469-1714. Alianza, Madrid, 1995
Rady, M.: Carlos V. Alianza, Madrid, 1997
Parker, G., Felipe II. Alianza, Madrid, 2003
Evans, R.J.W., La monarquía de los Habsburgo (1550-1700). Labor, Barcelona, 1989
Belenguer, E., Fernando el Católico. Península, Barcelona, 1999 (1)

(1) Ernest Belenguer fou professor meu d'Història Moderna a la UIB el curs 1985-86

Heràldica


Descripció de l'escut d'Espanya
Descripció de l'escut d'Espanya

dilluns, 6 d’octubre del 2008

Colom (+ 1506)


Biografia de Cristòfol Colom

Tema 2 del llibre

Universitats

Universitat de les Illes Balears

Universitat de Barcelona

Universitat Autònoma de Barcelona

UNED

Buxaweb

Buxaweb, pàgina d'Història contemporània

Carles V (1500-1558) i l'Imperi


Biografia de Carles V

Tema 2 del llibre
Títols de l'emperador Carles V (ortografía actual):

Don Carlos por la divina clemencia Emperador semper Augusto, rey de Castilla, de León, de Aragón, de las Dos Sicilias, de Jerusalén, de Navarra, de Granada, de Toledo, de Valencia, de Galicia, de Mallorca, de Sevilla, de Cerdeña, de Córdoba, de Corcega, de Murcia, de Jaen, de los Algarves, de Algeciras, de Gibraltar, y de las Islas de Canaria, de las Indias, Islas y Tierra Firme del mar Oceano, conde de Barcelona, señor de Vizcaya y de Molina, duque de Atenas y de Neopatria, duque de Milán, conde de Rosellón y de Cerdaña, marqués de Oristan y de Gociano, archiduque de Austria, duque de Borgona y de Brabante, conde de Flandes y de Tirol.


El Sacre Imperi

La Inquisició espanyola


La Inquisició

Tema 2

Reis Catòlics


Els Reis Catòlics

Tema 2 del llibre